Celebració de la Diada de la Llevadora al CAP de Cassà de la Selva

Coincidint amb la celebració de la Diada de les Llevadores el dilluns 5 de maig, l'Ajuntament de Cassà de la Selva ha convidat al Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Girona, a un acte commemoratiu davant el CAP de Cassà de la Selva, a les 12 del migdia, per retre homenatge a les llevadores Anneta Oliveras i Lola Ribot, protagonistes del tòtem que hi ha davant l'entrada del CAP i que forma part del projecte Dones de Cassà. Aquest tòtem forma part de la Ruta Dones de Cassà.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva va engegar el passat 2024 el projecte Dones de Cassà, entre les quals es trobaven dues llevadores, Anneta Oliveras i Lola Ribot que van formar part d'una nissaga de llevadores que van ser essencials per moltes de les mares que tingueren els seus fills a casa. Són dos noms propis que eren mare i filla, però en podríem afegir una vintena més de predecessores i successores, que van exercir la seva professió a Cassà, per fortuna de les mares i els nadons de l’època.

L’Anneta Oliveras, va néixer a Quart d’Onyar, l’any 1863 i es va treure el títol de llevadora l’any 1893 amb 30 anys a la Universitat de Barcelona, gràcies a la influència del Dr. Narcís Cruzet. Va exercir a Cassà a partir de 1894 i fins al 1935.

La va rellevar la seva filla, la Lola Ribot, que va néixer a Cassà l’any 1904 i es va matricular a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona  on va obtenir el títol de “Matrona” com es deia en aquell moment, l’any 1927. Mare i filla van treballar juntes a partir de llavors i fins que l’Anneta es va retirar l’any 1935.

Poc després va començar la Guerra Civil i durant els anys de guerra, la Lola Ribot va continuar treballant tot i que els naixements es van reduir. Amb el nou govern de la dictadura, els ajuntaments van rebre ordres de manifestar-se sobre l’actuació dels seus ciutadans en el període de guerra i concretament, van interessar-se sobre la llevadora. En aquell moment les llevadores encara eren considerades unes dones avançades per l’època. Per sort per la Lola Ribot, es va emetre un informe favorable sobre ella i va poder continuar exercint la seva professió.

La feina de les llevadores sovint no tenia horaris, com a anècdota se sap que a la Lola Ribot li agradava molt el cine i cada diumenge s’asseia a la mateixa butaca del cine de la Coma, de tal manera que l’acomodador ja sabia on podia trobar-la en cas d’urgència i de nits era el sereno qui també corria a avisar-la i fins i tot, l’agutzil.

La Lola va morir jove, amb 50 anys, víctima d’un càncer. El funeral va ser multitudinari per l’estima que se li tenia.

Il·lustració de Marta Carreté. Trobareu més biografies a cassa.cat/donesdecassa