• L'estudi “Radiografía de la profesión enfermera. Informe de Recursos Humanos 2023”, elaborat per l'Instituto Español de Investigación Enfermera del Consejo General de Enfermería (CGE), estima que cal incrementar les dotacions amb 11.180 infermeres a Barcelona, 3.368 a Girona, 3.172 a Tarragona i 1.403 a Lleida.
• Segons l'INE, el 2023, el 34,8% de les infermeres tenia entre 45 i 64 anys i l'11.8% ja havia fet els 65 o més anys.
A Catalunya falten 19.180 infermeres per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea. Així ho diu l'estudi “Radiografía de la profesión enfermera. Informe de Recursos Humanos 2023” elaborat per l'Instituto Español de Investigación Enfermera del Consejo General de Enfermería (CGE).
L'estudi, que fa una anàlisi exhaustiva del capital humà infermer a Espanya, situa la ràtio estatal en 630 infermeres per cada 100.000 habitants, barem lleugerament superior a Catalunya que en té 644 professionals, però tots dos molt lluny de les 883 infermeres que indica la mitjana europea (UE), les 896 que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o les 906 que estima necessàries l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
En termes numèrics, entrant al detall, la ràtio infermera mostra diferències substancials entre les 52 províncies auditades. La demarcació de Barcelona, amb una ràtio de 693 infermeres, és l'únic territori català que supera la mitjana estatal i ocupa la 24a posició a la taula. A l'altre extrem, les 572 infermeres de les comarques de Lleida (38a posició), les 515 de Tarragona (45a posició) o les 473 col·legiades a Girona (49a posició). "Dades quantitatives que, a més, no tenen en compte determinants de salut comunitària com la dispersió demogràfica o l'envelliment, entre molts altres; i que ben segur condicionen les necessitats de cura de la població i, per tant, d'infermeres a cadascun dels territoris", apunta Lluïsa Garcia, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC).
L'1 de gener de 2024, a Catalunya hi havien censades 8.068.180 persones, el 19,86% tenien 65 o més anys. Un percentatge que s'estima arribi al 22,21%, el 2034, i que ens obliga a "repensar i preparar el sistema de salut per donar atenció a aquestes persones" –explica Garcia– "seguint els principis de qualitat, accessibilitat i equitat arreu del territori". Una cobertura que, tornant a l'informe, passa per incrementar les dotacions infermeres amb 11.180 infermeres a Barcelona, 3.368 a Girona, 3.172 a Tarragona i 1.403 a Lleida.
Tot i això, "cal tenir en compte que aquestes dades no contemplen la taxa de reposició per cobrir les jubilacions que es preveuen en un termini curt de temps", puntualitza la degana del CCIIC atenent les dades estatals de 2023 de l'INE i, segons les quals, el 34,8% de les infermeres tenia entre 45 i 64 anys i l'11.8% ja havia fet els 65 o més anys.
Per fer-hi front, a Catalunya s'han endegat iniciatives com l'augment de l'oferta de places universitàries del Grau en Infermeria, 9.577 pel curs 2024-2025, sent el territori de l'estat amb més matrícules, 7.516 de les quals són públiques. També s'ha incrementat el nombre de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), amb 408 places IIR el 2025, el 18,55% del total de la convocatòria estatal. Actuacions proposades en el marc de l'estudi de "Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030", publicat el setembre de 2022 pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic - UCC), que apuntava altres mesures de futur com la millora de les condicions laborals de les infermeres i la reducció de l’eventualitat dels contractes en favor dels contractes fixos; la promoció del reconeixement de la professió, a través del reconeixement de les especialitats infermeres en l’àmbit professional, l’equiparació del contracte de les infermeres amb la resta de graduats universitaris i el desenvolupament d’un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres; l'ampliació del nombre de places als centres assistencials perquè els estudiants puguin fer pràctiques, mitjançant l’establiment de contraprestacions per als col·laboradors docents; l'impuls de les polítiques d’atracció i retenció d’infermeres per tal que no marxin a treballar a l’estranger o abandonin la professió; i l'adopció de polítiques per adequar i estandarditzat les dotacions infermeres a tot el sistema de salut per garantir l’equitat d’atenció a les persones ateses i evitar que les seves condicions laborals siguin diferents segons els centres.
CONCLUSIONS GENERALS DE L'INFORME DEL CGE
A Espanya es necessiten prop de 123.000 infermeres per arribar a la mitjana del nombre de professionals per habitant que tenen els països europeus. Una xifra que s'ha vist incrementada respecte de les dades anteriors disponibles que establien que eren necessàries 95.000 professionals. Així s'ha posat de manifest a la presentació de l'informe del CGE “Radiografía de la profesión enfermera. Informe de Recursos Humanos 2023" on es retraten les grans xifres de la professió.
Com ha assenyalat Florentino Pérez Raya, president del CGE, “al nostre país vivim des de fa anys una greu escassetat d'infermeres, que no deixa d'augmentar, amb grans desigualtats entre les diferents regions. Això està propiciant que els ciutadans no tinguin accés a totes les cures infermeres que necessiten”. Unes desigualtats que s'estenen més enllà amb "països com Noruega, Àustria o Islàndia; que tripliquen el nombre d'infermers que tenim a Espanya. De manera que, només per arribar a la mitjana europea (8,83) són necessàries un total de 122.993 infermeres, un 40% més de les que tenim en aquest moment", ha detallat Diego Ayuso, secretari general del CGE.
A les dades per comunitats autònomes, s'observa que a la part alta de la taula de ràtios se situa Navarra (8,87), que és l'única regió que supera la mitjana europea; seguida del País Basc (8,01), Castella i Lleó i Melilla (totes dues amb 7,35) i Canàries (7,32). A la cua, les comunitats que tenen una ràtio més baixa són Múrcia (4,8), Galícia (5,13), Comunitat Valenciana (5,49) i Andalusia (5,52).
L'estudi que aborda altres aspectes de la professió com la formació especialitzada, constatant l'augment del nombre de places IIR en els últims nou anys, especialment de l'especialitat de Familiar i Comunitària; alhora que detecta una desproporció entre les diferents CA molt elevada, "ja que Catalunya, Castella i Lleó i Andalusia tenen el 40% de les places i no es correspon amb la creació de categories". Cal recordar que Catalunya és l'únic territori peninsular amb una única especialitat reconeguda i ineludible per normativa europea, la de llevadora.
Sobre migracions, el CGE explica que "al llarg d'aquests darrers anys moltes infermeres s'han format a Espanya per finalitzar els estudis anar-se'n a països de tot el món a treballar amb millors ofertes i condicions laborals. El país al qual emigren més infermeres és Noruega". Per contra, el nombre d'infermeres formades fora d'Espanya que han obtingut la seva homologació a Espanya al grau d'Infermeria ha augmentat progressivament en els darrers 5 anys, i "el nombre més gran de sol·licituds rebudes provenen de països llatinoamericans", principalment de Colòmbia, Veneçuela i el Perú són els que més sol·liciten l'homologació.
En l'àmbit contractual, l'informe afirma que "l'ocupació en els darrers anys ha empitjorat, ja que malgrat augmentar el nombre de contractes indefinits, la temporalitat i els tipus de jornades fan que siguin més precaris".
L'estudi també obté dades concloents vinculades als àmbits d'exercici i o especialitats infermeres. Per exemple, recull la complexitat dels requisits per exercir com a docents que "fan témer el relleu generacional en l'àmbit acadèmic futur, deduint que en els pròxims 10 anys mancaran docents infermers per formar els futurs professionals".
En l'àmbit assistencial d'urgències i emergències, es confirma que "el nombre d'infermeres ha anat augmentant de manera molt lenta", però amb diferències substancials entre les diferents CA.
També hi ha hagut un cert increment en el nombre d'infermeres a l'Atenció Primària, però que "continua sense ser suficient per atendre les necessitats de cures creixents en relació amb les patologies cròniques, l'envelliment i la preferència d'atenció a domicilis".
Diferent és el cas de l'Atenció Hospitalària que, tot i que, en l'àmbit públic, les dotacions infermeres se situen ja per sobre dels nivells de l'època prepandèmia; continua perdent efectius. Mentre, al sector hospitalari privat, s'incrementen les dotacions infermeres concentrant Andalusia, Catalunya i Madrid, el nombre més gran de professionals.
Font: Consell de Col·legis Oficials d'Infermeres i Infermers de Catalunya
