Les residències geriàtriques afronten un repte creixent davant la transformació demogràfica i social. Des del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona (COIGI), volem reflexionar sobre la situació actual i posicionar-nos fermament a favor del reconeixement i la dignificació del paper essencial de les Infermeres Geriàtriques com a garants d’una atenció de qualitat centrada en la persona.
1. Diagnòstic de la situació
Les residències geriàtriques es troben en un escenari complex i dinàmic marcat per:
• Increment de la complexitat assistencial: Una població resident amb alts nivells de dependència, pacients crònics complexos (PCC) i malalties cròniques avançades (MACA), sovint amb deteriorament cognitiu i fragilitats associades.
• Impacte emocional en les famílies: Sentiments d’ambivalència, culpa i decepció en delegar la cura dels seus familiars, agreujats per la pandèmia de la COVID-19.
• Manca de recursos humans: Segons dades de l’ACRA, es necessiten 27.000 professionals en l’àmbit de la geriatria a Catalunya, fet que comporta sobrecàrrega i risc de dèficits en l’atenció.
• Condicions laborals precàries: Salaris baixos, contractes parcials, manca de formació especialitzada i poca estabilitat, agreujant les desigualtats amb altres àmbits de la salut.
2. La Infermeria geriàtrica com a pilar fonamental
Les Infermeres Geriàtriques juguen un paper indispensable en garantir l’excel·lència en l’atenció als residents:
• Lideratge en l’atenció integral: Gestionen situacions complexes, eviten hospitalitzacions innecessàries i asseguren la dignitat dels residents.
• Interlocució i humanitat: Actuen com a especialistes en relacions humanes, fent de pont entre famílies, equips professionals i residents.
• Promoció de la salut i acompanyament: Acompanyen els residents durant totes les etapes de la seva estada, incloent-hi el final de la vida, promovent entorns acollidors i segurs.
3. Propostes de millora i models d’atenció
El COIGI aposta per un model d’atenció liderat per Infermeres Geriàtriques que prioritzi:
• Plans de cures individualitzats: Desenvolupament i implementació de plans de cures i atenció individua amb eines de comunicació interdisciplinària.
• Coordinació amb altres nivells assistencials: Enfortiment de la relació amb els Equips d’Atenció Primària i l’ús eficient de programes informàtics com l’ECAP.
• Condicions laborals equiparables: Salaris i beneficis competitius amb altres àmbits sanitaris per millorar la captació i retenció de talent.
• Promoció de l’especialitat geriàtrica: Campanyes per reforçar la imatge positiva de la professió i la seva importància en la cura de les persones grans.
4. Residències com a entorns dignes i confortables
Les residències han de ser espais que garanteixin la qualitat de vida i el respecte als drets dels residents. El COIGI considera essencial:
• Entorns centrats en la persona: Prioritzar tant les necessitats físiques com emocionals.
• Dret a l’autonomia i a la dignitat: Proporcionar serveis que assegurin una atenció integral i un final de vida digne.
• Reconèixer la tasca de les Infermeres Geriàtriques: Considerar-les com a agents clau per a la sostenibilitat futura d’aquests centres.
5. Compromís del COIGI
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona manifesta el seu compromís per:
• Impulsar iniciatives que visibilitzin i dignifiquin la infermeria geriàtrica.
• Treballar conjuntament amb les administracions per garantir recursos i condicions laborals adequades.
• Fomentar la recerca i la formació en l’àmbit geriàtric per assegurar la millora constant de l’atenció.
Conclusions
Les Infermeres Geriàtriques són el pilar fonamental per garantir una atenció digna i de qualitat en les residències geriàtriques. És imprescindible fomentar l’especialitat d’infermera geriàtrica, promovent la seva formació i reconeixement social i professional. Aquest col·lectiu és clau per liderar els canvis necessaris en els models d’atenció i per garantir que les persones grans rebin una cura excel·lent i respectuosa amb la seva dignitat i autonomia.
Des del COIGI reclamem un compromís ferm de les institucions i la societat per garantir unes condicions que permetin el seu desenvolupament professional i la sostenibilitat d’un sistema assistencial just i equitatiu.